El miracle de 1507 va promoure una devoció excepcional del poble d'Alcúdia en la veneració de la Santa Imatge. I ben aviat s'estengué als pobles veïns i gairabé a tota l'illa, que acudien en pelegrinatge de tot arreu. Per atendre a aquestes mostres de devoció prest en considerà la necessitat de exposar-lo en lloc més adient i l'any 1582 es va acordar dedicar-li una capella del temple parroquial. Era la capella que actualment està dedicada a la Mare de Déu del Carme.

Un segle després l'increment de la veneració i dels visitants despertà el desig de construir una capella especialment dedicada al Sant Crist. Una capella de nova planta que s'inicià l'any 1675. Aquesta és la descripció que en fa Pere Ventayol: «Es la Capilla esbelta, hermosa y desahogadamente capaz. Incluye siete capillas y altares contando el mayor. Tiene coro situado en el lado opuesto al altar mayor. A cada lado dos balcones que le sirven de tribunas, y cierra toda la obra con una media naranja que con sus claraboyas la ilumina de una manera modesta, de tal manera, que invita al recogimiento y a la oración.»

La bendició de la nova capella i el trasllat de la imatge del Sant Crist fou motiu de festes solemníssimes pel mes de juliol de 1697, culminant en la processó de dia 28. Poc temps després, l'any 1699, s'emprengué la construcció del retaule amb el cambril del Sant Crist.

Després de l'enderrocament de la major part del temple parroquial, la capella del Sant Crist acollí els actes de culte durant els anys 1870-1893.

Retaule i imatge abans de la restauració